Estan adrecats a familiars i persones interesades.

Es faran al local del Centre de Dia. T’hi esperem!

Altres articles

Finançat per la mateixa fundació, aquests grups d’ajuda estan adreçats  a les families de les persones amb Alzheimer per tal d’oferir un espai on puguin compartir la seva experiencia i preocupacions en relació amb la malaltia on es  sentin escoltades i  a més també serveixen per formar i donar suport.

Així doncs els objectius principals seran els de fomentar l’aliança entre professionals, familia i persones afectades; minimitzar en la mesura del possible la sobrecarga del cuidador i crear una xarxa de suport social i afectiu.

Aquestes sessions es realitzen en el centre de dia que la fundació te a l’avinguda del rieral nº 85 de Lloret de Mar.

Per informació  e inscripcions ho poden fer trucant al telefon: 972 37 72 01.

Altres articles

En Jordi Martínez, president de la Fundació, va explicar el procés de construcció del Centre de Dia, el qual vàrem obrir recentment. El centre de Dia és una equipació moderna, austera però funcional, que permetrà als malalts disposar d’un centre de fisioteràpia, una zona social, una zona d’accés a internet, etc.

Us convidem a fer una ullada a la nova instal.lació de la què disposeu a Lloret de Mar, c/ Mercè Rodoreda cantonada Av. Rieral.

Acte seguit, la Teresa Ballester va fer una xerrada divulgativa titulada Què podem fer davant la Malaltia de l’Alzheimer, de la qual compartim les seves diapositives.

Unes 70 persones van assistir a aquest primer acte inaugural de la nova etapa de la Fundació Lauretum Entorn Malaltia de l’Alzheimer. Donem les gràcies a tots i cadascún de vosaltres que vàreu venir, així com la presència institucional de Ignasi Riera, Laura Bertran, Esther Olivé i Maria Antonia Batlle.

En una propera entrada us explicarem com va anar el passat diumenge 19 de Septembre, en el que vàrem fer la postulació per el Dia Mundial de l’Alzheimer.

Altres articles

En aquesta ocasió, un estudi sobre la relació de la leptina, hormona superessora de la gana, i la malaltia de l’Alzheimer.

Según se indican en un estudio reciente investigadores estadounidenses concluyen que la personas con mayores niveles de una hormona supresora del apetito, conocida como leptina y producida por las células grasas, serían menos propensas que otras, evaluadas dentro de dicho estudio y con menores niveles de la hormona, a desarrollar la enfermedad de Alzheimer. Además, los individuos con mayor cantidad de leptina también presentaban un mayor volumen cerebral al final de la investigación, algo que suelen perder las personas con Alzheimer.El trabajo se publica en Journal of the American Medical Association y está dirigido por el doctor Wolfgang Lieb, de la  Universidad de Boston.

El descubrimiento de la leptina en 1995 elevó la esperanza de desarrollar un tónico natural para la pérdida de pesodebido a sus resultados favorables en ratones obesos. Pero en los seres humanos la hormona sólo generó un éxito temporal.

El equipo de Lieb observó la relación entre las concentraciones de leptina en la sangre y la enfermedad de Alzheimer y otras formas de demencia en 785 personas que comenzaron sin signos de demencia entre 1990 y 1994. Casi 200 de los participantes también se realizaron controles cerebrales para medir su volumen cerebral. Después de un período medio de 8 años, y en algunas personas durante 15 años, 111 pacientes desarrollaron demencia y 89 de ellos fueron diagnosticados con enfermedad de Alzheimer.

Lieb indicó que experimentos de laboratorio y estudios en ratones sugieren que la leptina juega un papel clave en la función cognoscitiva. El autor expresó que los hallazgos actuales indican que la hormona tendría otros papeles además de regular el apetito.

El grupo halló que una persona que comenzaba con los menores niveles de leptina tenía un 25% de riesgo de desarrollar Alzheimer, mientras que quienes iniciaban con las mayores cantidades de leptina tenían sólo un 6% de riesgo de padecer cualquier forma de demencia. Igualmente,  entre aquellos que se realizaron controles cerebrales, las personas con mayor cantidad de leptina tenían mayor volumen cerebral en el hipocampo -un centro clave de la memoria- comparado con las personas que empezaban con niveles de la hormona más bajos.

Fuente: Medlineplus (11/1/2010)

Altres articles

Congreso Virtual y Cibersociedad. Al bloc de InnovaSocial.

NOTA: Contenido pasteado de InnovaSocial.

En los últimos años vienen desarrollándose congresos virtuales. Un congreso virtual es como un congreso en el mundo físico, pero trasladado al mundo digital. El resultado es una emulación virtual y mejorada gracias a las herramientas tecnológicas (foros, chats, correo electrónico, vídeo-conferencias…). Por supuesto hay ponentes, público, comunicaciones y discusión de las mismas, pero todo a través de un sitio web. También puede incluir algún acto puntual en el mundo físico.

En habla hispana el congreso virtual relacionado con el propio Internet y que más fuerza está adquiriendo en los últimos años es el Congreso de la Cibersociedad . Su última edición (la cuarta) se ha celebrado en noviembre de 2009, y a lo largo de estos meses vamos conociendo las conclusiones de los grupos de trabajo que se conformaron entonces.

En este espacio se exponen e intercambian ideas e investigaciones relacionadas con lo cibersocial, o sea, la nueva sociedad intensamente tecnificada y digitalizada. Además, en este caso se aprovechan también otros entornos virtuales para difundir y discutir el congreso, como Facebook , LinkedIn y Twitter .

Una de las principales ventajas del congreso virtual es que, a diferencia de los congresos en el mundo físico, este puede durar casi todo el año y tiene una organización muy participativa, ya que buena parte de los pasos que en otros congresos son cerrados, en este pueden ser abiertos. En Cibersociedad la definición y organización de los grupos de trabajo, la elección del lema y los temas a tratar e incluso las conclusiones finales son decididas a través de los propios participantes. De hecho el lema de esta última edición, “Crisis analógica, futuro digital” fue escogido por votación de entre los 692 lemas propuestos.

En cada área temática (Educación, Ciencia e Investigación, Política, Cultura, Economía y Comunicación) hay diferentes grupos de trabajo, hasta llegar a 46. El fruto de su trabajo se puede leer (y comentar) en la web del congreso, que desde noviembre sigue vivo y activo.

Altres articles

Perque, en el cas de que hom pugui considerar una persona per una etiqueta, sigui un dement o no, sempre serà l’Antonio… encara que arrivi el dia en que hom no reconegui a la seva familia.

El Sr. Mercero va dir en declaracions recents:

“Mi mujer dice que por qué no me jubilo. Pero yo, mientras tenga cabeza…”

_____

Font principal: Un dels amics twitterus de @Lauretum_cat, concretament en  Xavi Villavilla
Fonts adicionals: El País i Hoy Cinema

Altres articles

Font: Fundació Alzheimer Espanya, via El Médico Interactivo.

La Escuela de Medicina de la Universidad de Nueva York ha publicado un trabajo en la revista ‘Journal of Neuroscience’ en el que concluye que una simple prueba centrada en ele sentido del olfato podría ayudar en el diagnóstico precoz de la enfermedad de Alzheimer, vinculando la pérdida de la función olfativa con dicha enfermedad en modelos animales con acumulación de proteína beta amiloide en el cerebro (característica de la enfermedad)

Partiendo de la hipótesis de que la formación de placas amiloides y de ovillos neurofibrilares contribuyen a la degradación de las neuronas en el cerebro y los síntomas posteriores de Alzheimer el grupo de científicos empleó un modelo experimental modificado genéticamente que desarrolla placas amiloides en el cerebro y reflejan una patología progresiva de la enfermedad similar a la humana. Descubrieron, así, que el depósito amiloide se produce primero en una región del cerebro responsable del olfato.

Según explica Daniel W. Wesson, coautor del trabajo, “lo que destacó en nuestro estudio fue que la actuación del modelo experimental en nuestra prueba de conducta olfativa era sensible incluso a la menor cantidad de amiloide en el cerebro tan pronto como los tres meses de edad”. En los ratones, esta edad equivale a la de un adulto joven. Wesson añade que este es un descubrimiento revelador porque a diferencia de un escáner cerebral, una prueba olfativa de laboratorio podría ser una alternativa barata para diagnosticar de forma precoz el Alzheimer.

Altres articles relacionats amb aquest

• La malaltia de l’Alzheimer, segons la Wikipedia

L’Alzheimer és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatra i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l’any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom.

En general es diagnostica en persones majors de 65 anys,  malgrat que hi ha casos d’aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats. Segons sembla, la prevalença d’aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050.
Malgrat que la causa d’aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’estrès. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. Quan un metge n’és informat i es sospita de la presència d’Alzheimer, el diagnòstic generalment es confirma amb una avaluació del comportament del pacient i amb tests cognitius, tot i que, si es pot, sovint també se li fa escàner cerebral.
A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort. El pronòstic individual és difícil d’assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L’Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d’esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d’aproximadament set anys. Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic.
Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell.

Els tractaments que s’utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. Al 2008 es van dur a terme més de 500 assajos clínics per intentar identificar un possible tractament, però encara és aviat per determinar si alguna d’aquestes les intervencions i estratègies estudiades presenten resultats prometedors. Per prevenir la malaltia, s’acostumen a recomanar hàbits no invasius o estils de vida, però no hi ha cap evidència ferma de la relació entre les recomanacions i la probabilitat de patir Alzheimer. Per exemple, es creu que l’estimulació mental, l’exercici i una dieta equilibrada ajudarien tant a prevenir com a millorar les condicions un cop s’ha expressat la malaltia.

Ja que l’Alzheimer es tracta d’una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el rol de cuidador és preferiblement adoptat per el cònjuge o un parent proper, ja que les característiques de la malaltia fan que recaigui una gran càrrega sobre el portador d’aquest rol; amb l’avenç malaltia incrementa la pressió, i acaba implicant la vida del cuidador en l’àmbit social, psicològic, físic i econòmic.

En els països desenvolupats, aquesta patologia és una de les més costoses per a la societat.

Fés clic per saber-ne més.

Font imatge: Volveranacer

Altres articles relacionats amb aquest

• Investigació: Diagnosi precoç de l’Alzheimer mitjançant una prova olfactiva

Durant la presentació es va signar el conveni entre l’Ajuntament i la Fundació per a la col•laboració en la realització d’activitats que representéssin una millora en la qualitat de vida dels afectats, així com un suport a les famílies.

L’Ajuntament de Lloret de Mar va fer efectiva una participació de 3.000 € a la causa de la Fundació Lauretum Entorn Malaltia de l’Alzheimer, que va ser el capital necessari per arrencar tota la nostra llista de tasques a realitzar des de llavors fins a dia d’avui.

La Fundació Lauretum és una organització privada sense ànim de lucre que té com a objectiu la millora substancial de la qualitat de vida de les persones afectades per la malaltia de l’Alzheimer i de les seves famílies.

Amb aquest objectiu, hem treballat des de llavors per a la construcció d’un Centre de Dia, que ignaugurarem durant el propers mesos. El centre de dia es el primer pas per poder realitzar la nostra tasca amb les condicions adients.

Ara, a pocs mesos de finalitzar aquesta primera fase de constitució i amb el Centre de Dia avançant a bon ritme, arrenquem aquest espai de conversa. Sigues benvingut a la web de la Fundació Lauretum, i a el seu blog, on podràs seguir els passos de la Fundació i interactuar amb nosaltres.

Rep una cordial salutació.
L’equip de la Fundació Entorn Malaltia de l’Alzheimer

Altres articles