Es emocionant veure com una persona tant entranyable com el director Antonio Mercero rep un Goya a la seva trajectoria professional. Pero si prové d’una persona afectada, com el Sr. Mercero, encara més.
Perque, en el cas de que hom pugui considerar una persona per una etiqueta, sigui un dement o no, sempre serà l’Antonio… encara que arrivi el dia en que hom no reconegui a la seva familia.
El Sr. Mercero va dir en declaracions recents:
“Mi mujer dice que por qué no me jubilo. Pero yo, mientras tenga cabeza…”
_____
Font principal: Un dels amics twitterus de @Lauretum_cat, concretament en Xavi Villavilla
Fonts adicionals: El País i Hoy Cinema
Per descontat, sobren les paraules veient imatges tant emotives com aquesta.
Moltes gracies. Es veritat que va ser un moment molt macu, ahir.
Vi su pelicula. Ahora quiero volver a verla y si quereis conversarla desde aqui, nuestra web. Su pregunta que da título al film ¿Y tu quien eres?, que en el film formula el protagonista a su nieta, es totalmente actual,creo que la sociedad de hoy podría preguntarse ¿Alzheimer, y tu quien eres?
Benvolguda Teresa,
aquí tens una idea d’article nou:
Alzheimer: y tu quién eres?
Per que, malgrat que tot es degenera, que el teu Entorn pateix, i que tot es va complicant per moments fins el dia de la mort del malalt…
malgrat tot… jo penso:
El malalt d’Alzheimer, mitjançant la regresió pròpia de la malaltia, torna a ser un nen. Un Infant de 6 anys quan en té 70 o 80???
Ergo,
el malalt d’alzheimer, abans de morir, torna a ser qui va ser 60-70 anys enrera??
Es una reflexió profunda, que podria ser que esperonés a més d’un.
“El meu pare torna a ser qui va ser”…
mmmm